Una anàlisi científica, acabada de publicar a la revista tècnica Geophysical Journal International, relaciona la seqüència de terratrèmols a l'àrea de la plataforma Castor amb la injecció de gas.
Aquest estudi mostra que, en total, la seqüència va estar composta per una mica més de mil terratrèmols, entorn del doble dels inicialment localitzats. Emprant tècniques avançades, els investigadors van determinar amb precisió on es van originar, i com estaven orientades les falles que van causar els terratrèmols més grans.
Els terratrèmols de major magnitud es van originar, efectivament, a no més de pocs quilòmetres de distància del lloc d'injecció, i a profunditats anòmalament petites (1 a 3 quilòmetres sota el nivell del mar) similars a la profunditat del punt d'injecció en el sondeig (uns 2 quilòmetres sota el nivell del mar).
L'estudi conclou que el més probable és que la injecció desencadenés els terratrèmols. Els càlculs indiquen que, en augmentar la pressió per la injecció de gas, es podria haver reduït la fricció en fractures en les roques (falles) relativament petites, que ja existien a les proximitats del punt d'injecció. Això probablement va afavorir que els blocs de roca es moguessin bruscament uns respecte els altres, a favor d'aquestes falles, produint els terratrèmols.
Aquesta relació causal està recolzada per l'estreta coincidència temporal i espacial de la seqüència analitzada amb les operacions d'injecció. Certes propietats estadístiques de la seqüència també van canviar després que la injecció finalitzés. Les falles on es van originar els terratrèmols estan orientades de forma contrària a la falla principal, la Falla d'Amposta, que no va generar cap dels terratrèmols majors.
Al setembre i començaments d'octubre de 2013, una seqüència de terratrèmols (amb magnitud fins 4.3) es va originar davant de les costes de Castelló, sota el Mar Mediterrani, a prop d'una plataforma des de la qual es realitzava una injecció de gas a les roques sota el fons marí. Aquesta injecció era una de les primeres proves del Projecte Castor, que planejava emmagatzemar un gran volum de gas natural a les roques del camp petrolífer d'Amposta, ja esgotat. Aquest magatzem subterrani està segellat per una gran falla geològica (la Falla d'Amposta), que fa de barrera impermeable. La injecció va haver de ser detinguda a mitjans de setembre, ja que els grans terratrèmols van ser sentits per la població. A la zona s'havien registrat terratrèmols naturals més petits (de fins a magnitud 3.3) abans de les operacions d'injecció.
L'equip d'autors està liderat per Simone Cesca, del Centre Alemany de Ciències de la Terra, i inclou investigadors d'altres institucions alemanyes i espanyoles: Universitat de Potsdam (Alemanya), Universitat de Saragossa, Universitat Complutense de Madrid, Institut de Geociències (Madrid ), i l'Observatori de l'Ebre (Universitat Ramon Llull - CSIC; Roquetes, Tarragona). Aquesta investigació no hagués estat possible sense les dades obtingudes per dues estacions sísmiques de l'Observatori de l'Ebre, que van ser dissenyades per monitoritzar els possibles terratrèmols relacionats amb el Projecte Castor, i finançades per Escal-UGS, la companyia responsable d'aquest. Estefania Blanch, responsable de la unitat sísmica de l'Observatori de l'Ebre, és un dels coautors.
L'Observatori de l’Ebre és una fundació destinada a la recerca, l’observació i la divulgació científica en l'àmbit de la geofísica. Va ser fundat l'any 1904 i està situat a Roquetes (Baix Ebre). Conjuntament al seu ampli programa d'observació geofísica, actualment l'Observatori té dues línies de recerca, una sobre geomagnetisme i aeronomia i l'altra sobre el canvi climàtic i els seus impactes sobre el cicle hidrològic. En l'àmbit de la cultura científica, l'observatori organitza tallers, cursos i altres activitats destinades a escolars i al públic en general. L'Observatori és un institut universitari de la Universitat Ramón Llull, està vinculat al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i al seu patronat, conjuntament amb aquestes dues institucions, també s'hi troben l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), la Companyia de Jesús, l'Ajuntament de Roquetes, l'Ajuntament de Tortosa, l'Institut Geogràfic Nacional, el Servei Meteorològic de Catalunya, el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona. http://www.obsebre.es
Referència:
Simone Cesca, Francesco Grigoli, Sebastian Heimann, Álvaro González, Elisa Buforn, Samira Maghsoudi, Estefania Blanch y Torsten Dahm (2014): The 2013 September–October seismic sequence offshore Spain: a case of seismicity triggered by gas injection? Geophysical Journal International, 198, 941–953.
Informació de contacte:
Pere Quintana (responsable de comunicació,
Álvaro González (
