David Altadill: “L’estudi dels meteorits que es pretén recuperar pot proporcionar claus fonamentals sobre l'origen dels planetes i la vida a la Terra”
Roquetes, 2 de març de 2015. La Agencia Estatal Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la major institució pública dedicada a la recerca a Espanya, gestiona des de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC) una xarxa de vigilància per detectar meteorits i bòlids a tota la Península Ibèrica.
Aquesta xarxa encara no disposava de cap estació de detecció de bòlids meteòrics a la província de Tarragona, aspecte que ha estat pal·liat amb la incorporació d’un equipament a l'Observatori de l’Ebre (OE) de la Universitat Ramon Llull (URL).
Per això fa sis mesos es van instal·lar dues càmeres de vídeodetecció, una d’elles de caire estratègic que enregistra totes les boles de foc que passen pel cel de Catalunya les 24 hores al dia i els 7 dies a la setmana. Aquesta treballa paral·lelament amb una altra del mateix tipus ubicada a l’estació del Montseny operada pel CSIC-IEEC.
La Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits(o Xarxa SPMN) estudia les òrbites de les roques d’origen interplanetari que entren sobre la Península Ibèrica a velocitats típiques de centenars de milers de km/hora. En penetrar a l’atmosfera terrestre produeixen brillants boles de foc. En ocasions els bòlids meteòrics més lluminosos poden aprofundir i generen roques supervivents que, en arribar a la superfície terrestre, són anomenats meteorits.
Un cop es reconstrueixen les trajectòries a l’atmosfera i la regió de la volta celeste d’on provenen aquestes boles de foc, pot determinar-se la seva òrbita i conèixer d’on provenen. Normalment es tracta de fragments de cometes i asteroides, però també poden ser roques despreses de cóssos planetaris com ara la Lluna o Mart.
Segons explica David Altadill, director de l’OE-URL, “l’estudi de la seva composició i origen resulta fascinant. Si sabem d’on provenen podem determinar l’existència d’eixams generadors de meteorits, produïts per la fragmentació d’asteroides o de cometes propers a la Terra que podrien ser potencialment perillosos”.
Des de l’agost, quan l’OE-URL va iniciar la col·laboració amb el CSIC-IEEC, fins aquest febrer s’han pogut enregistrar diversos bòlids meteòrics extraordinaris. Els més rellevants han estat tres:
- El primer, el del 21 d’octubre, produït per un fragment del famós cometa 1P/Halley, que es va poder veure a tot Catalunya.
- El segon, el del 24 de desembre, que va ser peculiar per entrar en la categoria de “bòlid fregador” en entrar de manera tangencial a l’atmosfera i que desprès va sortir una altra vegada a l’espai interplanetari amb una òrbita acurtada com a conseqüència d’aquest procés.
- El tercer, va ser enregistrat, en ple dia, el 10 de febrer i es pot contemplar en aquest vídeo.
Els interessats poden fer un seguiment i trobar un llistat d’aquests fenòmens naturals al web de la Xarxa SPMN.
Altadill afegeix que els meteorits donen informació sobre la matèria prima amb què es constitueix el nostre sistema planetari i, a més a més, proporcionen claus fonamentals sobre l’origen dels planetes terrestres i sobre l’origen de la vida a la Terra.
De fet, remarca Altadill, “ja ens han donat i ens estan donant informació”. “Gràcies a la seva estructura s’ha pogut comprovar que aquests cossos formen per agregació d’altres més petits degut a les forces de la natura. Alhora, molts asteroides i cometes contenen aigua i molècules orgàniques, que només podrem estudiar en el cas que es recuperin determinats tipus de meteorits, els anomenats condrites carbonàcies o bé a través de missions de recollida directa de mostres”, subratlla el director de l’OE-URL.
Què està investigant l’Observatori de l’Ebre-URL juntament amb el CSIC?
Més informació:
Pere Quintana Seguí
Cap de premsa
Observatori de l'Ebre - URL
Tel. 977 500 511 |
