Observatori de l'Ebre

Seleccioni el seu idioma

Observatori de l'Ebre

logo2

Aquest projecte pretén ampliar el coneixement dels efectes de l'activitat solar sobre la ionosfera i el camp magnètic terrestre. D'una banda, per poder determinar precursors i / o dissenyar sistemes d'alerta per poder mitigar o alertar sobre esdeveniments de meteorologia espacial i els seus efectes. I d'altra banda per ampliar el coneixement de les irregularitats ionosfèriques que es produeixen a causa de l'activitat solar amb l'objectiu de poder millorar la seva detecció i caracterització, i ser capaços de modelar aquestes irregularitats.

Els objectius específics del projecte MIRA són:

1. Estudi de l'absorció ionosfèrica dels senyals de ràdio en HF com a possible indicador d'emissions solars energètiques. Això permetrà determinar una relació entre l'absorció soferta i l'energia emesa. Amb aquests resultats es pretén dissenyar un prototip de detecció automàtica que actuï com un avís (o pre-alerta) dels efectes de les fulguracions solars a la ionosfera.

2. Detecció automàtica dels efectes de les fulguracions solars en el camp geomagnètic per poder millorar el servei de variacions magnètiques ràpides que la IAGA té assignat a l'Observatori de l'Ebre. Aquesta detecció podria ser utilitzada com prealerta d'esdeveniments severs de meteorologia espacial.

3. Detecció, caracterització i monitorització de pertorbacions ionosfèriques itinerants, i la seva relació potencial amb esdeveniments severs de meteorologia espacial.

4. Aprofundir en el coneixement i millorar la detecció, caracterització i modelatge de les bombolles de plasma i la seva relació potencial amb esdeveniments severs de meteorologia espacial. L'objectiu d'aquesta activitat és definir un mètode que permeti, de forma automàtica, identificar l'aparició de bombolles de plasma equatorial i avaluar-ne les característiques principals (profunditat, mida en termes de durada, propagació) i intentar caracteritzar la seva dinàmica. L'eina podria alertar de la detecció i l'activitat de bombolles de plasma en latituds espanyoles, sobretot a les Illes Canàries. També s'analitzarà la relació de l'aparició de bombolles de plasma lligada a esdeveniments severs de meteorologia espacial.

5. Anàlisi de la variabilitat dels angles de la inclinació de la ionosfera per ajudar a identificar irregularitats i gradients ionosfèrics. També es pretén dissenyar un índex d'activitat ionosfèrica i analitzar la seva relació amb esdeveniments severs de meteorologia espacial.

6. Contribució a la millora del model Internacional de Referència de la Ionosfera

7. Anàlisi de precursors de les irregularitats ionosféricas en esdeveniments de meteorologia espacial per obtenir alertes de predicció a més llarg termini. Es pretén estudiar la taxa de recepció de raigs còsmics i verificar el seu potencial aplicació en la predicció d'esdeveniments severs de meteorologia espacial amb una major antelació que els actuals precursors utilitzats.

Els resultats d'aquest projecte ajudaran a donar resposta a qüestions científiques com ara: quan i on es generen irregularitats ionosfèriques, quina escala d'afectació tenen aquestes irregularitats i com es propaguen, com es poden especificar i predir aquests processos ionosfèrics. El coneixement i predicció d'aquestes irregularitats ajudarà a mitigar-ne els efectes en els sistemes tecnològics basats en tecnologies de ràdio-propagació.

El projecte té una durada de 3 anys amb data d'inici l'1 de gener de 2019. Ha estat finançat pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (MCIU), per la Agencia Estatal de Investigación (AEI), y el FEDER

El grup de recerca està format per investigadors de l'Observatori de l'Ebre i compta amb la col·laboració d'investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Santiago de Compostel·la i el Boston College.

 

Publicacions en revistes:

Alsina-Pagès, R.M.; Altadill, D.; Hervás, M.; Blanch, E.; Segarra, A.; Gonzalez Sans, X. Variation of Ionospheric Narrowband and Wideband Performance for a 12,760 km Transequatorial Link and Its Dependence on Solar and Ionospheric Activity. Remote Sens.202012, 2750. https://doi.org/10.3390/rs12172750

Curto JJ. 2020. Geomagnetic solar flare effects: a review. J. Space Weather Space Clim. 10, 27, https://doi.org/10.1051/swsc/2020027

Curto JJ, Juan JM & Timoté CC (2020): Answer to the comments on “Confirming geomagnetic Sfe by means of a solar flare detector based on GNSS”. J. Space Weather Space Clim. 10, 16. https://doi.org/10.1051/swsc/2020016

Juan José Curto, José Miguel Juan and Cristhian Camilo Timoté, Confirming geomagnetic Sfe by means of a solar flare detector based on GNSS, J. Space Weather Space Clim., 9 (2019) A42, DOI: https://doi.org/10.1051/swsc/2019040

Curto, J.J. Uncertainty in hourly mean data from classical magnetometers. Earth Planets Space71, 139 (2019) https://doi.org/10.1186/s40623-019-1119-2

Vadym Paznukhov, David Altadill, Miguel Juan, Estefania Blanch (2019): Ionospheric tilt measurements: application to TID climatology study, Radio Science, https://doi.org/10.1029/2019RS007012

David AltadillAntoni SegarraEstefania BlanchJ. Miguel JuanVadym V. PaznukhovDalia BuresovaIvan GalkinBodo W. Reinisch and Anna Belehaki (2020): A method for real-time identification and tracking of traveling ionospheric disturbances using ionosonde data: First results, J. Space Weather Space Clim., https://doi.org/10.1051/swsc/2019042

Participacions en congressos:

Blanch, E., A. Segarra, D. Altadill, V. Paznukhov, J. M. Juan (2020). Large Scale TIDs climatology over Europe using HF Interferometry method. (Online contribution) . EGU General Assembly 2020, https://doi.org/10.5194/egusphere-egu2020-7842.

Curto, J.J., Juan, J.M., Altadill, D., Timoté, C., Blanch, E., Segarra, A. (2019). Detector of Solar flare effects on geomagnetism and ionosphere based on GNSS and ionosonde data. (Presentació comunicació) . 16th European Space Weather Week . BÈLGICA